dimarts, 29 d’abril de 2014

Manifest de l'1 de maig – Dia dels i de les Treballadores



 Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors i treballadores fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Arran de la revolta històrica que va tenir lloc a Haymarket Square (Chicago, Illinois, Estats Units) el 4 de maig de 1886 i que va ser el punt culminant d'una sèrie de protestes obreres que, des de l'1 de maig, s'havien estat produint per a la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores. Durant una manifestació pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre l'acte a trets. Això va desembocar en una ferotge repressió i en un judic -anys després qualificat d'il•legítim i deliberadament malintencionat- a vuit treballadors anarquistes. Cinc d'ells van ser condemnats a mort (un d'ells es va suïcidar abans de ser executat) i tres van ser reclosos. Foren els anomenats Màrtirs de Chicago pel moviment obrer.
 Aquest és l'origen d'aquesta jornada reivindicativa i des de la Xarxa de Lluita pels Drets Socials de Girona i de Salt (XDS) volem reivindicar la seva memòria i la actualitat. Les noves elits financeres han obert una batalla per intentar que els drets laborals i socials tornin a recular fins a la situació de finals del segle XIX. 
 Portem ja sis anys de la pitjor crisi que ha patit aquest país en els últims 50 anys, però el que està passant no és una catàstrofe natural. És fruit de les decisions que prenen els governants i darrer d'ells, les elits financeres. Un procés planificat on la crisi és l’excusa per imposar un canvi de model social: els serveis públics més bàsics: sanitat, educació, justícia o prestacions socials, no estan garantits; la protecció del conjunt de la població i els serveis essencials no són un dret i les persones només accedeixen a serveis de qualitat si la seva renda els ho permet. L’objectiu és degradar els serveis per fer-los menys atractius a les rendes més altes i privatitzar tot el que es pugui considerar nínxol de negoci. Per a qui no pugui pagar, el concepte “caritat” substituirà el concepte “dret de ciutadania”. La limitació en l’accés a determinats serveis, provoca ara ja, discriminació i increment de les desigualtats.
 Retallar en sanitat i dependència afecta la salut i mata, literal i físicament. Retallar en educació frustra el futur del nostre jovent. Retallar en bombers o forestals provoca víctimes. Totes les retallades aplicades als serveis públics han empitjorat l’atenció que rep la població. 
Però les retallades són només una cara d'aquest canvi de model. La reforma laboral i tot el corol•lari de nova legislació laboral que durant aquests anys ha desenvolupat els governs tenen un únic objectiu: la precarització i desregularització del món laboral. Han aconseguit baixades de sous generalitzades, flexibilització de les jornades laborals, impossibilitant la conciliació de la vida familiar i laboral, i destruint els marcs col•lectius de negociació, deslegitimant la lluita sindical i donant peu a la caiguda dels convenis, sota el vell argument de la negociació directa entre el treballador individual i l'empresa. L'intolerable index d'atur (6.000.000 de persones a l'Estat espanyol) està sent l'argument dels polítics neoliberals per atacar els drets dels treballadors i imposar la desregulació de les relacions laborals, en un intent d'enfrontar els treballadors amb feina amb els treballadors sense feina. Actualment ja hem pogut comprovar com les receptes neoliberals solament han servit per que les grans empreses com Coca Cola, tot i tenir beneficis puguin desfer-se de part de la seva plantilla, i fins i tot, de tancar centres sencers o per fer fora als treballadors amb més drets laborals substituint els seus llocs per contractes en precari.
 Davant d'aquest panorama, des de la XDS tan sols veiem una sortida: la lluita unitària des de tots els sectors i sensibilitats. Les diferents marees són un exemple a seguir, la lluita dels docents a les Illes o la marea blanca de Lleida son mostres d'aquest camí. El moviment de les marxes de la dignitat a Madrid o les marxes organitzades per la pròpia XDS a Girona i Salt són també un exemple d'unitat de les diferents lluites. Des de la XDS, on coincidim diferents sindicats, entitats ciutadanes, ongs solidaries i partits polítics, creiem que degut a la gravetat de la situació i davant de l'agressió que la població està patint, hem d'unir les nostres forces per poder fer front a la dictadura dels mercats i a la imposició d'una societat on, cada cop més, el negoci està per sobre de les persones, i els beneficis empresarials es fan a costa dels nostres drets.
 Fem una crida a la població perquè participi en els actes reivindicatius del 1 de maig i reafirmem el nostre compromís per un proper 1 de maig unitari a Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada